Ja som a divendres!

Una entrada senzilleta per a començar un dia com avui...

segons llegeixo a www.isitfriday.net avui és el dia de venus (a.k.a. divendres). Ara només cal esperar que siguin dos quarts de sis, i ja tindrem el cap de setmana a sobre!

Com els anglesos diuen en argot internetil, TGIF!

PD Hi ha gent que té molt de temps lliure, oi?

No pensin més, si us plau!

Doncs això sembla que els diuen a un dels grups de Think Tank (a.k.a. comitè d'experts -pensadors, literalment parlant-) de la NASA.

Sembla que el NASA Institute for Advanced Concepts no surt rendible a l'empresa aeronàutica-espaial-i-governamental americana, i com bé sabem, si no hi ha profit, perquè no tanquem la paradeta?

Aquest centre es destinava bàsicament a la recerca d'idees de llarg plaç (o potser més ben anomenades com a futuristes) en l'àmbit del vol espaial i en l'aeronàutica. Alguns conceptes desenvolupats recentment al centre inclouen microrobots esfèrics que podrien explorar Mart, o, naus espaials que poden navega en el sistema solar emprant ones magnètiques.

Sigui com sigui, m'entristeix la idea. Totes aquestes idees futuristes de navegar en l'espai, la robòtica (que ja no és tan futurista), o d'aparells de tamany nanoscòpic (o qui sap, femtoscòpic), sempre m'han atret. Potser des que vaig llegir la mítica sèrie "La Fundación" d'Isaac Asimov quan era jove, o qui sap, si pot ser va ser al veure els sorprenents efectes especials de la trilogia de la Guerra de les Galàxies de George Lucas quan encara era més jove.

Encara que molts pensem que els invents de la NASA són, inicialment, per a ús militar; aquests enginys potser seran els precursors d'altres que podrem gaudir, nosaltres o les successives generacions. De fet, molts invents que es van desenvolupar per a l'espai ja són usats ara a la vida real i que ens fan la vida més senzilla i planera:

• Sistemes d'anàlisi de la visió,
  
• detectors de fum,
• equips per a bombers,
• els mítics bolígrafs que escriuen en una gran varietat de medis,
  
• estris inalàmbrics...
• i molts més!

Hi ha gent que mai entendrà perquè cal invertir tants milions d'euros en aquests temes, potser no tenen aquest esperit investigador que alguns gastem (i ens gasta), i segurament creuen que es poden gastar en altres temes (i certament tinguin la seva part de raó). Però la humanitat té aquella petita ambició de superació que es pot presentar en moltes variants. I ves per on, aquesta gent es vol superar d'aquesta forma.

El que en part em sorpren és que: si en aquest moment d'auge (per desgràcia de tots) de les companyies armamentístiques americanes fan tancar aquest centre de la NASA, potser no existeix tanta relació entre aquesta mena de centres i el desenvolupament de la maquinària militar dels EUA.

from guidable balloons...

Qui li diria a en Ferdinand von Zeppelin que quasi 60 anys després que en Hermann Göring ordenés desmantellar els darrers zeppelins (d'ús civil -- Graf Zeppelin i Graf Zeppelin II -) els retrobéssim dissabte a la nit.

Aquells dignes successors dels guidable balloons ,que van incitar a en Ferdinand, fa prop d'un centenar d'anys, en aquell local de "menjar tant com puguis" eren tot un desafiament a la llei de la gravetat. La mare naturalesa no ho permetria, igual que no permetria que els guepards s'engreixéssin sobremanera perquè enlloc d'aconseguir els 90 km/h, aconseguíssin els 90 kgs per metre quadrat.

Alguns dels que hi érem, els comentàvem. Alguns deien que eren postissos, jo crec que duia una pera per a inflar-los, d'altres només reien.

Era una exageració en tota regla!

sushi!

Seguint amb les crítiques gastronòmiques, gràcies nostres escapadetes a l'hora de dinar dels divendres, avui faré cinc cèntims del que ens vam trobar en un restaurant japonès (molt apropet de la parada de les Corts de la Línia 3 del metro).

Primer de tot, cal dir que anàvem a aquest restaurant amb la idea preconcebuda que ens trobaríem un molt bon restaurant japonès. Ja se sap, comentaris d'aquí, comentaris d'allà, haver-hi passat i veure l'entrada de fusta... Tot feia pensar que ens trobaríem en una victòria clara i podríem passar de fer catenaccio.

Arribant allà, el primer que ens va sobtar era el menú. Francament, no l'acabàvem d'entendre, i no perquè fós japonés, sinó perquè estava en castellà xifrat. Sigui com sigui, vam decidir entrar-hi (encara que recordo alguns comentaris d'anar a un restaurant andí que hi ha aprop).

L'interior del local era força fosc (no hi ha finestres dins). Si haguéssim entrat en cotxe allà dins, hauríem d'haver posat les curtes. El fil musical era el típic oriental, aquell que, o bé et recorda cançons d'aquí en un altre idioma, o bé cançons super-lentes cantades per noies i que et fan preguntar: quina mena d'OT tenen aquesta gent?

Passant a punts més gastronòmics, i potser a una mica de joc. La carta era força variada i també hi havia menú (de diferents preus). Majoritàriament vam triar menú, encara que un element del nostre grup es va voler desmarcar i va demanar de la carta (fideus i maki-sushi de salmó). Jo vaig demanar un menú de 9.6€ en el qual hi havia:

• un petit (però petit de debò!, recordeu el capítol del Dr Slump en el qual inventava una màquina per a reduir les coses -- petit! petit! --) platet d'entrants. És un plat que canvia diàriament, i ahir era uns 5 o 8 macarrons amb tonyina i pèsols amb una mena de salsa extranya,
  
• una amanida, amb tal quantitat de vinagre que es podria dissimular el gust de qualsevol element extrany que hi hagués, i
  
• un plat de sushi no moriawase (a.k.a. sushi variat). Espectacular, un dels millors sushis que dec haver tastat! El peix estava molt ben tallat, molt suau. La tonyina tenia un color vermell fantàstic (sobre els peixos blancs, no us sabria dir). El salmó no tenia zones blanques i el taronja era molt viu. La proporció d'arròs estava perfectament trobada. Fins i tot n'hi havia un de truita endolcida! Encara que sóc més de niguiri-sushi vaig trobar que el maki-sushi també estava força bé.
  

En d'altres menús (no tots) hi havia un plat addicional de fideus o d'arròs. Jo no en vaig poder gaudir, però a les rodalies van tastar els fideus i no semblaven estar malament (encara que no arribaven al punt dels millor
yakisoba que hem tastat).

Al menú també hi havia postres (força pobres) o cafè i beguda.

Francament, si hagués de tornar, demanaria de carta i en centraria en demanar: sushi!

StBoi - Barcelona en 5 extremoduros

Dels cinc dies laborables que hi ha a la setmana, usualment tres o quatre, vaig amb cotxe a treballar. Al Campus Nord de la UPC és força complicat aparcar a partir de les 9am, pel que aprofito (dilluns, dimecres i divendres) per arribar-m'hi a les 8am i faig una visita al poliesportiu. Així que, encara que potser em podríeu titllar de malalt, puc matar dos pardals d'un tret - miraré de no deixar empremtes a l'arma per si els CSI d'esquadra la troben.

Doncs bé, aquest dilluns passat sortint del parking aprop de les 7.15, vaig posar una nova recopilació de música que m'he fet amb cançonetes taberneres. Justament va sonar una cançó dels Extremoduro (potser són d'Extremadura?), em vaig posar tonto i em va fer rin-tin-tin escoltar totes les cançons d'Extremoduro que hi havia al CD, així que vaig posar la primera de la sèrie (n'hi ha 5) i vaig deixar que el reproductor del cotxe (a.k.a. ràdio) que les posés una rera l'altre. Les cançons són (en un ordre que no podria determinar ara:

• Stand by
• La vereda de la puerta de atrás
  
• Puta
• A fuego
• Salir, beber
  

El fet és que quan s'acabava la cinquena cançó ja estava aparcant al Campus. Potser no hi veieu cap gràcia, però em va resultar un trajecte molt ràpid (quan normalment sembla que s'inverteixi més curt) comparat amb els problems que hi ha usualment per a entrar a Barcelona. De fet, no vaig baixar de 3a (i això és molt, ja us ho dic) des que vaig agafar la carretera que et deixa a la C-31.
Així que demanaria una nou sistema de mesurar el temps (o potser la distància)... els extremoduros!

... vietnamita

Avui, a l'hora de dinar, hem fet una escapadeta a un restaurant vietnamita. És un restaurant que hi ha aprop de l'Hospital Clínic de Barcelona (de fet és enfront de l'hospital :) ).

Només arribar i veure la carta que hi havia fora, algú ja ha exclamat que era un restaurant xinès. Doncs no anava gens errat perquè un cop dins, podíem contemplar com els plats que duien alguns cambrers se solen servir en restaurants xinesos... Així que una mica decebut per aquest fet (a priori, creia que la cuina vietnamita seria diferent) hem entrat al restaurant. La decoració? Us sonen les típiques parets vermelles amb elements daurats? No m'hi he fixat molt, però probablement també hi haurien alguns dracs (i no dic óssos pandes perquè sinó seria exagerat) per allà.

Hi havia dos menús. Un de 8 euros, i un altre que costava prop de 10 euros. El primer tenia postres i beguda, i el segon no tenia postres. Ràpidament he decidit triar el primer menú, així que no he mirat en detall el segon menú, però diria que aquest darrer tenia 3 plats, 1 més que el menú triat.

Quan a la variabilitat del menú, doncs era força elevada, encara que molt similar al que podríem trobar a un restaurant xinès. Jo m'he demanat un número 18 -fideus d'arròs amb curry- i un 26 -pollastre a la pinya-. D'altres tries han estat: rotllets vietnamites, fideus fregits, pollastre a la llimona, vedella amb una salsa picant, pollastre amb gengíbre... Per acompanyar els segons, tots hem triat arròs, encara que també es podia triar pà.

Alguns de la resta de plats que hi havia disponibles a la carta, semblaven més extravagants, més vietnamites, d'altres més usuals quan vas a un xinès.

La meva tria m'ha semblat encertada, ambdós plats m'han agradat. De postres, lychees.

El servei ha estat força ràpid i eficient.

Gustós he pagat els 8 euros...

però he marxat amb el dubte de si aquell menjar pertanyia a la cuina era vietnamita exclusivament, o potser estava influenciada per un país veí que tenen al nord

PD Vietnam es va independitzar de la Xina... l'any 938.