dimecres, 18 d’abril de 2007

sharing cycles

Ah! At last!

I can share some cycles with you writing in my journal! Many things happened since my last post. Let me think: first paper sent as a first author (to the PACT 2007) - which was, in fact, the first paper on which I actively participated -, first 4d8 human tower charged-and-discharged/downloaded/unloaded (choose the version you find appropiate) in this season, I have a very preliminary version of PAPI for FreeBSD, first prize in Euromillones won... well, not as such :)

But wait, not all are good news. As a result of a bad posture in one of the human towers we did last Sunday, I ended the weekend with a pain in my back. Sunday night, that pain turned itself into a headache (these human bodies seems to do strange things sometimes) and lasted until the morning of Tuesday. This recent headache did not allow me to be a blood donor this morning; however, the doctor told me that if I'm fine on Friday, I'll be able to donate 450ml of my red blood.

... oh!, yes. Did you notice? I'm writing in English! I need to improve my English, and that includes writing, of course. Since this very moment, some of my posts will be in English!

Farewell, my readers.

dilluns, 9 d’abril de 2007

la grandesa de l'open source

Heu tingut mai una torradora que no fa les torrades com us venen de gust?
No us agradaria que la vostra cafetera us posés directament el sucre a la taça on us serveix el cafè?
Oi que us encanta trobar-vos el programari en un idioma entenedor?

Doncs bé, l'open source (moviment per a produir programari permetent l'accés al codi font de forma lliure) permet això i molt més. Sense anar més lluny, us comentaré que he començat un projecte per a portar PAPI a FreeBSD.

I què és PAPI us preguntareu. I FreeBSD?

PAPI és una API (a.k.a Application Programming Interface - interfície per a programació d'aplicacions) open source que permet al desenvolupador d'aplicacions i d'eines obtenir informació, quasi en temps real, dels comptadors de rendiment que hi ha en els processadors actuals.
Amb PAPI som capaços d'analitzar en més detall el rendiment de les diverses aplicacions que corren en els diversos sistemes d'alt rendiment (com ara BlueGene/L) i visualitzar problemes existents en l'aplicació i amb el que els analistes i experts de la màquina podran proposar millores segons els resultats obtinguts.

FreeBSD és un sistema operatiu lliure derivat del 4.4BSD i del 386BSD i que actualment tinc instal·lat a l'ordinador des d'on escric aquestes paraules, i del qual n'estic encantat de la vida. La mascota de FreeBSD és un dimoniet anomenat beastie, i el logotip és una mena de bola de vidre vermella amb un parell de banyes.

PAPI, encara que es pot emprar en moltes arquitectures i sistemes operatius, no té suport per a FreeBSD, encara que FreeBSD ofereix una llibreria anomenada pmc (amb la seva pròpia API) que permet accedir als diferents comptadors de rendiment que hi ha al processador.

A la feina tenim un visualitzador de traces post-mortem anomenat Paraver amb el que podem analitzar què ha succeït en una execució d'una aplicació amb força detall. Gràcies a PAPI som capaços d'obtenir informació de la CPU, de primera mà i de forma , amb el que l'anàlisi de les aplicacions guanya en qualitat.
Així que veient la importància d'aquesta funcionalitat. M'he posat en contacte amb les dues parts per a saber quin era l'estat de la situació del porting de PAPI a FreeBSD, i veient que era un tema aturat, m'he ofert per a tirar aquest projecte endavant. Ara només cal posar-se a mirar-se el codi disponible de les dues parts i començar-lo a remenar. A veure què en surt de tot plegat!

Serà la meva primera contribució de codi lliure al món!

I és que aquesta és la grandesa de l'open source! Podem afegir noves funcionalitats a programes existens. O podem fer que la cafetera afegeixi el sucre de forma automàtica a l'hora de servir el cafè! O podríem modificar la torradora per a que deixés les vores del pà més torrades i la molla més flonja!

dissabte, 7 d’abril de 2007

el fons és el que importa


Usualment, quan s'instal·lava un nou entorn gràfic, els fons d'escriptori que hi havia per defecte solien ser monocromàtics, d'algun color que calmi la vista (el blau n'és un gran exemple).

Evidentment, però, a un gran nombre d'usuaris els agrada donar un toc personal a l'ordinador amb el que habitualment treballen per tal de fer l'entorn més agradable (com si de la pròpia habitació es tractés). Per aquesta raó, normalment es posen imatges simpàtiques, fotografies de llocs visitats, de les nostres mascotes, de les nostres aficions, dels nostres ídols mediàtics... del que es consideri oportú, vaja!

Fa temps que coneixia l'existència del programa Xearth i tenia ganes de tastar-lo. Xearth és un programa dibuixa el globus terraqui, identificant algunes ciutats, al fons de pantalla de l'ordinador (del gestor de finestres X, encara que existeix una versió per a Windows) i gira el globus segons l'hora que és.
Com que fa poc em vaig dedicar a reinstal·lar tot el sistema de l'ordinador amb el que usualment treballo, em vaig engrescar per a provar-lo, però francament, em va decebre veure que era tan senzill i em vaig dedicar a buscar pel sistema de ports de FreeBSD si hi havia algun remake.

Cercant, cercant... em vaig trobar Xplanet el qual semblava més interessant. Les captures de pantalla indicaven que es podia generar la imatge des de diferents punts, a diferents planetes (o llunes), que tenia l'opció d'identificar diferents punts del planeta que es visualitzava i que es generaven en el mapa les zones de dia i de nit.

Sense dubtar-ho, me'l vaig instal·lar. Tot i que en un principi em funcionava bé, trobava a faltar la localització de les ciutats (cosa que Xearth ja feia), així que vaig haver de postejar al forum dels desenvolupadors per a que m'expliquéssin què havia de fer per a tenir les localitzacions d'alguns ciutats en pantalla.

Heus aquí les instruccions:
Crear ~/.xplanet/config amb el següent contingut
[default]
twilight=10
[earth]
marker_fontsize=9
marker_color=grey
marker_file=earth

Un cop està creat, invocar xplanet amb el paràmetre
-config ~/.xplanet/config
Tant senzill com això!

Heus aquí els resultats obtinguts (són captures del matí i de la tarda).



I vosaltres, què hi teniu al fons?

dilluns, 2 d’abril de 2007

Els calçotets de l'apocalipsi!

En un dia com ahir (demano disculpes pel retard en la transmissió, els bits van cars i lents darrerament!), vam sortir de passeig faixa en mà i vestits en camisa vermella i pantalons blancs, per anar a actuar a Sant Cugat del Vallès.


No penso parlar sobre els castells que vam fer (3d7ps) ni els que vam deixar de fer a causa de la pluja.

Parlaré de 3 escriptors de diaris i dels seus calçotets. En un dia d'inspiració divina, i de pluja tardina, sembla com si ens haguéssim trucat per a triar el color dels calçotets, però us ben asseguro que això no succeí.

N'hi havia de tres colors, tots ells diferents.

Blancs, purs i innocents.
Negres, nocturns i misteriosos.
Rogencs, ... què voleu que us digui?

Què pot dur a una persona a triar els calçotets per una actuació segons el color de fons del seu diari?

Evidentment, el nostre amic estadístic, diria que és pura casualitat.


Però quina és aquesta casualitat que es multiplica per tres, i en un mateix dia?

divendres, 23 de març de 2007

Ja som a divendres!

Una entrada senzilleta per a començar un dia com avui...

segons llegeixo a www.isitfriday.net avui és el dia de venus (a.k.a. divendres). Ara només cal esperar que siguin dos quarts de sis, i ja tindrem el cap de setmana a sobre!

Com els anglesos diuen en argot internetil, TGIF!

PD Hi ha gent que té molt de temps lliure, oi?

dimecres, 21 de març de 2007

No pensin més, si us plau!

Doncs això sembla que els diuen a un dels grups de Think Tank (a.k.a. comitè d'experts -pensadors, literalment parlant-) de la NASA.

Sembla que el NASA Institute for Advanced Concepts no surt rendible a l'empresa aeronàutica-espaial-i-governamental americana, i com bé sabem, si no hi ha profit, perquè no tanquem la paradeta?

Aquest centre es destinava bàsicament a la recerca d'idees de llarg plaç (o potser més ben anomenades com a futuristes) en l'àmbit del vol espaial i en l'aeronàutica. Alguns conceptes desenvolupats recentment al centre inclouen microrobots esfèrics que podrien explorar Mart, o, naus espaials que poden navega en el sistema solar emprant ones magnètiques.

Sigui com sigui, m'entristeix la idea. Totes aquestes idees futuristes de navegar en l'espai, la robòtica (que ja no és tan futurista), o d'aparells de tamany nanoscòpic (o qui sap, femtoscòpic), sempre m'han atret. Potser des que vaig llegir la mítica sèrie "La Fundación" d'Isaac Asimov quan era jove, o qui sap, si pot ser va ser al veure els sorprenents efectes especials de la trilogia de la Guerra de les Galàxies de George Lucas quan encara era més jove.

Encara que molts pensem que els invents de la NASA són, inicialment, per a ús militar; aquests enginys potser seran els precursors d'altres que podrem gaudir, nosaltres o les successives generacions. De fet, molts invents que es van desenvolupar per a l'espai ja són usats ara a la vida real i que ens fan la vida més senzilla i planera:
  • Sistemes d'anàlisi de la visió,
  • detectors de fum,
  • equips per a bombers,
  • els mítics bolígrafs que escriuen en una gran varietat de medis,
  • estris inalàmbrics...
  • i molts més!
Hi ha gent que mai entendrà perquè cal invertir tants milions d'euros en aquests temes, potser no tenen aquest esperit investigador que alguns gastem (i ens gasta), i segurament creuen que es poden gastar en altres temes (i certament tinguin la seva part de raó). Però la humanitat té aquella petita ambició de superació que es pot presentar en moltes variants. I ves per on, aquesta gent es vol superar d'aquesta forma.

El que en part em sorpren és que: si en aquest moment d'auge (per desgràcia de tots) de les companyies armamentístiques americanes fan tancar aquest centre de la NASA, potser no existeix tanta relació entre aquesta mena de centres i el desenvolupament de la maquinària militar dels EUA.

diumenge, 18 de març de 2007

from guidable balloons...


Qui li diria a en Ferdinand von Zeppelin que quasi 60 anys després que en Hermann Göring ordenés desmantellar els darrers zeppelins (d'ús civil -- Graf Zeppelin i Graf Zeppelin II -) els retrobéssim dissabte a la nit.

Aquells dignes successors dels guidable balloons ,que van incitar a en Ferdinand, fa prop d'un centenar d'anys, en aquell local de "menjar tant com puguis" eren tot un desafiament a la llei de la gravetat. La mare naturalesa no ho permetria, igual que no permetria que els guepards s'engreixéssin sobremanera perquè enlloc d'aconseguir els 90 km/h, aconseguíssin els 90 kgs per metre quadrat.

Alguns dels que hi érem, els comentàvem. Alguns deien que eren postissos, jo crec que duia una pera per a inflar-los, d'altres només reien.

Era una exageració en tota regla!

dissabte, 10 de març de 2007

sushi!

Seguint amb les crítiques gastronòmiques, gràcies nostres escapadetes a l'hora de dinar dels divendres, avui faré cinc cèntims del que ens vam trobar en un restaurant japonès (molt apropet de la parada de les Corts de la Línia 3 del metro).

Primer de tot, cal dir que anàvem a aquest restaurant amb la idea preconcebuda que ens trobaríem un molt bon restaurant japonès. Ja se sap, comentaris d'aquí, comentaris d'allà, haver-hi passat i veure l'entrada de fusta... Tot feia pensar que ens trobaríem en una victòria clara i podríem passar de fer catenaccio.

Arribant allà, el primer que ens va sobtar era el menú. Francament, no l'acabàvem d'entendre, i no perquè fós japonés, sinó perquè estava en castellà xifrat. Sigui com sigui, vam decidir entrar-hi (encara que recordo alguns comentaris d'anar a un restaurant andí que hi ha aprop).

L'interior del local era força fosc (no hi ha finestres dins). Si haguéssim entrat en cotxe allà dins, hauríem d'haver posat les curtes. El fil musical era el típic oriental, aquell que, o bé et recorda cançons d'aquí en un altre idioma, o bé cançons super-lentes cantades per noies i que et fan preguntar: quina mena d'OT tenen aquesta gent?

Passant a punts més gastronòmics, i potser a una mica de joc. La carta era força variada i també hi havia menú (de diferents preus). Majoritàriament vam triar menú, encara que un element del nostre grup es va voler desmarcar i va demanar de la carta (fideus i maki-sushi de salmó). Jo vaig demanar un menú de 9.6€ en el qual hi havia:
  • un petit (però petit de debò!, recordeu el capítol del Dr Slump en el qual inventava una màquina per a reduir les coses -- petit! petit! --) platet d'entrants. És un plat que canvia diàriament, i ahir era uns 5 o 8 macarrons amb tonyina i pèsols amb una mena de salsa extranya,
  • una amanida, amb tal quantitat de vinagre que es podria dissimular el gust de qualsevol element extrany que hi hagués, i
  • un plat de sushi no moriawase (a.k.a. sushi variat). Espectacular, un dels millors sushis que dec haver tastat! El peix estava molt ben tallat, molt suau. La tonyina tenia un color vermell fantàstic (sobre els peixos blancs, no us sabria dir). El salmó no tenia zones blanques i el taronja era molt viu. La proporció d'arròs estava perfectament trobada. Fins i tot n'hi havia un de truita endolcida! Encara que sóc més de niguiri-sushi vaig trobar que el maki-sushi també estava força bé.
En d'altres menús (no tots) hi havia un plat addicional de fideus o d'arròs. Jo no en vaig poder gaudir, però a les rodalies van tastar els fideus i no semblaven estar malament (encara que no arribaven al punt dels millor
yakisoba que hem tastat).

Al menú també hi havia postres (força pobres) o cafè i beguda.

Francament, si hagués de tornar, demanaria de carta i en centraria en demanar: sushi!